Com controla el cervell el cos sencer i es comunica amb ell? Al cap i a la fi, el cervell rau en el crani, llavors, com els diu als braços que es moguin o com ajuda a regular els batecs del cor, o a controlar les funcions de les glàndules i dels òrgans interns que són lluny d´ell?
El cervell “parla” amb la resta del cos a través d´un vast sistema de telecomunicacions format pels nervis. Els nervis surten del cervell en un gran feix denominat medul·la espinal i descendeixen per l´esquena dins de la columna vertebral. A mesura que els nervis provinents del cervell descendeixen per la medul·la espinal, surten de la columna vertebral a diferents nivells, segons on hagin d´anar.
Alguns surten al nivell del coll per anar a la gola, mentre que d´altres surten al nivell de l´esquena inferior i es dirigeixen a les cames.
Per sortir de la columna vertebral aquests nervis han de passar primer per forats (“foramen”) que estan entre els ossos de la columna (les vèrtebres). Alguns nervis van directament al seu punt de destinació, però d´altres se´n barregen primer amb altres nervis per formar xarxes nervioses complicades que els anatomistes anomenen plexes nerviosos.
Tenim un nombre elevat de plexes al cos: el plexe cervical (que està al llarg de cada costat del coll), el plexe braquial (que és a prop de les espatlles), el plexe solar (que és a prop de l´estómac), el plexe lumbar (que està a la part inferior de l´esquena) i molts d´altres.
El plexe braquial està format per nervis que surten a l´altura de les parts mitja i baixa del coll i de la part superior de l´esquena. Després d´interconnectar-se per formar el plexe braquial, es ramifiquen per proveir nervis a diferents parts, especialment a les espatlles, braços, colzes, canells, mans i dits.
La forma més comuna del dany del plexe braquial és en realitat el dany dels nervis que formen el plexe braquial a mesura que surten de la columna vertebral pels forats. Als forats, els nervis estan envoltats per un anell d´os i meninges (cobriment dur) i si l´anell encongeix, els nervis poden quedar atapeïts o “oprimits”.
Què fa que els nervis quedin “oprimits”? Moltes coses: tensió a la columna vertebral de llarga permanència, antigues lesions tals com les produïdes per caigudes en la infantesa, noves lesions tals com les dels accidents en els esports, els accidents d´automòbil (especialment el cas en el qual el cap i el coll són “fuetejats” sobtadament cap a endavant i cap a enrere de manera inesperada), artritis, torçades, estrebades o sotracs o fins a dormir en mala posició, així com altres esforços violents o tensions de la vida diària.
Segons els nervis del plexe braquial que es lesionin, es poden sofrir símptomes i problemes diferents. El dolor o la rigidesa del coll poden ser un dels primers indicis de dany del plexe braquial. En algunes persones el dolor pot estendre´s fins a l´espatlla i cap a baix fins al braç, el canell, la mà o els dits. Algunes vegades hi ha dolor en una extremitat però no dolor al coll.
Altres vegades, no hi ha dolor sinó entumiment: indici segur de dany als nervis, i altres vegades se sent dolor en una part cap a la qual va el plexe braquial i entumiment en una altra.
Sentir “picades d´agulles” als dits de les mans o en altres parts pot ser indici de problemes del plexe braquial, si bé també hi pot haver debilitat de les parts corresponents.
A causa de la manera complicada en la qual es relacionen els nervis entre sí, s´ha esbrinat que se sofreixen malestars tals com a mal de cap, migranya, dolor de la cara, vertigen, moviment limitat, dolorós o rígid del cap i el coll, malestars del coll, problemes de tiroide i nasals i fins i tot epilèpsia, causats pel dany al plexe braquial.
S´ha esbrinat també que se sent dolor a l´esquena inferior, causat per dany de la columna vertebral cervical o del coll.
El procediment mèdic per tractar el dany dels nervis del plexe braquial és sovint la combinació de medicaments (calmants o analgèsics) i relaxants musculars.
També es pot recórrer a la teràpia física tal com la d´emplastres calents, emplastres freds, ultrasò, diatèrmia, hidrocució, banys d´aigua agitada en remolins i tracció.
En casos extrems, es poden aplicar injeccions directament als nervis o en les parts on se senti dolor. De vegades es recorre a la cirurgia.
El procediment Quiropràctic per als problemes de salut d´una persona és molt diferent del procediment mèdic. En comptes de tractar el pacient per la malaltia que té, el Quiropràctic es concentra en la salut de la columna vertebral del pacient.
La Quiropràctica es dedica a corregir els estats estructurals anormals de la columna vertebral denominats subluxacions vertebrals que causen moviments anormals de la columna i tensió del sistema nerviós.
El quiropràctic s´especialitza en analitzar la columna vertebral del pacient per veure si hi ha subluxacions i corregir-les quan les trobi, d´aquesta manera el quiropràctic ajuda a restaurar el fluix sa d´impulsos nerviosos entre el cervell i les parts del cos.
PREVENCIÓ
Encara que un accident de menors proporcions o una caiguda no hagin causat dolor ni altres símptomes, seria prudent fer-se examinar la columna vertebral per veure si algunes vèrtebres han estat “desplaçades del seu lloc” per un cop o han sofert subluxació.
Fent-se examinar la columna vertebral i la dels seus familiars periòdicament, es pot solucionar i fins i tot evitar molts dels problemes causats per una columna vertebral que no és sana, abans que es tornin greus.
Una dita mèdica de l´antiga Xina fa així: si la gent posés atenció als problemes menors de salut, no tindrien majors problemes de salut.
